Encara que es va llicenciar en Farmàcia amb 19 anys, el cert és que la primera vocació d'Alfonso Miró va ser de metge, i únicament circumstàncies de tipus familiar van determinar que finalment optés per la carrera de farmàcia. Portat per la seva inesgotable inquietud professional, Alfonso Miró va fundar, l'any 1928, un laboratori farmacèutic, el primer pas en una activitat llarga i fructífera que sols va ser interrompuda, temporalment, per la Guerra Civil.
El currículum professional d'Alfonso Miró és dilatat i especialment brillant, arribant a ser referència per a la professió farmacèutica de l'illa durant la primera meitat del segle XX. Entre altres ocupacions, treballar al Laboratori de l'Hospital Militar de Palma, destacant especialment per la seva tasca d'organització i d'elaboració de medicaments injectables -especialment anestèsics- destinats als hospitals militars del conjunt del país. Va ser també Subdelegat Provincial de Farmàcia -càrrec guanyat per oposició- des de l'any 1927 fins a la seva jubilació (1975), a més de membre fundador de la Cooperativa Farmacèutica Balear. L'any 1945, Alfonso Miró va ser designat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. També va ser seva la responsabilitat de preparar, per primera vegada al nostre país, les ampolles de Curaré comercialitzades amb el nom de "Curarina Miró" i de fet moltes especialitats registrades per ell són actualment elaborades per diferents laboratoris, tant aquí com a l'estranger.
El mes de Gener de l'any 1977, Alfonso Miró va rebre l'Ordre Civil de Sanitat, en reconeixement als seus mèrits i dedicació a la tasca sanitària. El mes de febrer de l'any següent -1978- l'acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears el va nomenar Soci de Mèrit de l'entitat esmentada. Des de tots els punts de vista, la "Fundació de Ciències Farmacèutiques de les Illes Balears" representa la continuïtat del seu llegat i una prolongació del seu esperit inquiet en tot allò que tenia com a eix central la investigació científica, contemplada sempre des d'una perspectiva humanística irrenunciable.
