No hi ha una definició oficial per a aquests productes. Generalment s'entén per “producte miracle” aquell al que se li atribueixen una sèrie de propietats en l'organisme sobre les quals no s'ha demostrat per mitjans científicament vàlids que puguin produir-se. Per tant, no s'ha sotmès als sistemes legals d'autorització com medicament, cosmètic o producte sanitari que els correspondria, intentant evitar el control sanitari que se li hauria d'aplicar per les propietats atribuïdes.

Cada any, i de forma estacional, es vénen detectant productes que, sota diferents presentacions (sobretot com aliments o cosmètics), prometen la curació de malalties incurables o la disminució de pes en poc temps. També es presenten sota l'aparença de dispositius, mètodes, energies o aparells que, per influència sobre diferents parts del cos humà, al·leguen produir efectes que prevenen, alleugen o guareixen alguna malaltia o dolència, o calmen els dolors.

• Es tracta de productes que no compleixen les reglamentacions tècnic-sanitàries i la publicitat de les quals promet al consumidor accions que no es corresponen amb la realitat, ja que si les tinguessin, serien medicaments.
• No són medicaments, però poden contenir en la seva composició substàncies actives sense haver passat els registres corresponents.
• És possible trobar productes correctament posats en el mercat, però si s'ofereixen amb una publicitat enganyosa, es converteixen en “productes miracle”.
• Tenen un elevat preu i arriben a crear expectatives d'èxit amb la seva utilització que no es corresponen amb la realitat.

Podem detectar un “producte miracle” si atenem a determinats aspectes:

• Generalment, els “ productes miracle” es mostren promocionats per unes campanyes publicitàries agressives, amb un gran desplegament en els mitjans de comunicació.
• Apareixen de cop i volta, coincidint amb estacions de l'any molt concretes, realitzen una campanya promocional molt agressiva, per un curt espai de temps, i desapareixen tan prompte com les autoritats sanitàries actuen contra ells.
• Molts d'ells no inclouen en el seu etiquetatge la identificació clara de l'empresa responsable, tan sols un telèfon de contacte, adreça Web o apartat de correus.
• Gairebé sempre utilitzen el reclam publicitari de “de venda en farmàcia” o “demana'l al teu farmacèutic”.

Els farmacèutics com integrants imprescindibles de la cadena sanitària, adquireixen la responsabilitat de contribuir a la salut dels ciutadans tant des de la tradicional funció i elaborar, custodiar i dispensar medicaments, com des de la participació activa en el control i assessorament d'altres productes que incideixen en la salut dels pacients, es dispensin o no en l'oficina de farmàcia.

Així, des de l'oficina de farmàcia s'ha assumir la competència de proporcionar una informació veraç, científica i avaluada de cada producte, i sempre adequada a la legalitat vigent.

De manera col·legiada, els farmacèutics han impulsat moltes iniciatives i campanyes encaminades a retirar productes amb atribucions o composicions il·legals. Les Comissions de Parafarmàcia dels Col·legis Provincials de Farmacèutics i del Consell General treballen permanentment en col·laboració directa amb les Autoritats Sanitàries per a implantar un sistema eficaç d'informació i control dels productes disponibles en el mercat.

Amb aquests precedents, l'oficina de farmàcia, no pot romandre aliena al fenomen dels productes miracle i ha d'involucrar-se en l'eradicació dels mateixos. Un element important en aquesta lluita és el Codi Nacional de Parafarmàcia.

Tots els productes que es dispensen en l'oficina de farmàcia i als quals se'ls ha assignat Codi Nacional per part del Consell General per a realitzar adequadament la gestió administrativa, han estat avaluats verificant que s'ajusten a la legalitat vigent en el moment de la concessió del citat codi.

L'absència de Codi Nacional en un producte no significa en absolut, que el producte sigui dubtós o que es tracti d'un producte miracle. Solament pot significar que no s'ha sol·licitat la seva concessió per part del laboratori fabricador o comercialitzador, la qual cosa és perfectament legal.

En qualsevol cas la presència del Codi Nacional ens assegura que durant la seva concessió i posterior seguiment, no s'ha detectat irregularitat legal per l'Organització Farmacèutica.