Arriba la primavera i amb ella s'agreugen les al·lèrgies, una patologia que pateixen prop del 25 % de la població balear.
Esternuts, picor en els ulls i cansament, són alguns dels símptomes que moltes persones comencen a notar amb l'arribada de la primavera. Es tracta dels símptomes de la coneguda com al·lèrgia primaveral. L'al·lèrgia és una resposta de l'organisme davant el contacte amb determinades substàncies que provenen de l'exterior. En l'al·lèrgia primaveral és el pol·len el principal causant d'aquesta hipersensibilitat.
Les al·lèrgies més comunes es presenten amb l'exposició al pol·len, als àcars i a la pols domèstica. Per aquest motiu, les mesures preventives es dirigeixen a evitar el contacte amb aquestes substàncies. En el cas de l'al·lèrgia primaveral hem d'evitar el contacte amb el pol·len, raó per la qual hem de mantenir les finestres de la casa tancades, especialment durant les hores de sol, evitar tallar la gespa o tombar-se en ella, utilitzar ulleres de sol en sortir al carrer, disminuir les activitats a l'aire lliure, i no assecar la roba durant les fases de màxima pol·linització ja que s’aferra a la roba.
Al marge de les mesures preventives existeixen dues opcions terapèutiques bàsiques: el tractament farmacològic, considerat com a tractament de primera línia, que està dirigit principalment a neutralitzar o disminuir els símptomes més característics dels quadres lleus o moderats d'al·lèrgia. Quan no pot evitar-se un al·lergen i el tractament farmacològic és insuficient per a alleujar els símptomes de la malaltia atòpica, pot intentar-se la hiposensibilització o desensibilització amb el propi al·lergen, injectant-lo en forma d'extracte en dosis creixents per via subcutània. En això consisteix el tractament immunològic o inmunoteràpia.
Des de l'oficina de farmàcia es realitza una labor preventiva, emmarcada en dues línies d'actuació fonamentals. D'una banda es detecten pacients al·lèrgics no diagnosticats, derivant-los cap al metge; i per altra banda es divulguen les mesures de tipus higiènic-sanitari destinades a disminuir l'impacte dels al·lergens sobre els pacients. La detecció de pacients al·lèrgics pot realitzar-se tant a través dels símptomes, com a través de la utilització reiterada i, sobretot, estacional dels medicaments abans esmentats, especialment de medicaments que no precisen prescripció mèdica com els descongestius nasals. En qualsevol cas és important que aquests pacients acudeixin al metge per a realitzar un diagnòstic adequat.
Consulti al seu farmacèutic sobre aquest i altres temes relacionats amb la salut. Ell l’assessorarà sobre aquestes i altres qüestions relacionades amb la salut i els medicaments. I recordi que la intervenció farmacèutica suposa una elevada garantia en el procés global d'adequació, efectivitat i seguretat dels tractaments amb medicaments.