Determinació final de la FDA respecte a l'ús alimentari dels olis i greixos parcialment hidrogenats.
En general, els greixos i olis presents en els aliments presenten àcids grassos formats per cadenes de carboni de diverses longituds, amb els àtoms de carboni connectats per enllaços simples o dobles. Si la cadena de carboni no conté dobles enllaços, l'àcid gras és del tipus saturat. Si la cadena de carboni conté un sol doble enllaç, correspon al grup dels àcids grassos monoinsaturats, i si la cadena de carboni conté dos o més dobles enllaços, l'àcid gras s'anomena poliinsaturat. La majoria dels àcids grassos insaturats dietètics d'origen natural presentin els dobles enllaços entre carbonis en una configuració "cis", és a dir, els àtoms d'hidrogen units als àtoms de carboni consecutius que comparteixen el doble enllaç es troben al mateix costat del doble enllaç de la molècula.
Les companyies productores d'aliments utilitzen freqüentment greixos artificials obtinguts per mitjà de processos industrials d' hidrogenització d'àcids grassos poliinsaturats, els anomenats greixos parcialment hidrogenats, perquè generalment els greixos no arriben a hidrogenar-se totalment. Aquests greixos presenten avantatges per a la indústria alimentària ja que permeten l'obtenció d'una millor textura per a la seva manipulació i augmentar l'estabilitat dels productes generats, el que permet ampliar la vida útil de l'aliment processat. A més són més barats i més fàcils d'obtenir que les versions naturals. L'obtenció d'aquest tipus de greixos es realitza mitjançant l'escalfament d'un oli alimentari, com l'obtingut de la soja o de les llavors de cotó, en presència d'hidrogen i un catalitzador. Quan la hidrogenació trenca els dobles enllaços entre àtoms de carboni presents en les molècules dels àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga sotmesos al procés, algunes de les molècules, o parts d'elles, que romanen insaturats (mantenint-se el doble enllaç) canvien la seva configuració, i d'aquesta manera alguns dels dobles enllaços entre àtoms de carboni que originalment presentaven configuració "cis", adquireixen configuració "trans", en què els àtoms d'hidrogen units als carbonis es troben distribuïts en costats oposats respecte del doble enllaç existent entre els àtoms de carboni.
L'ús de greixos trans en la producció d'aliments per al consum humà ha estat des de fa temps qüestionat i són molts els assajos controlats en els quals s'han relacionat amb major pes corporal, nivells disminuïts de colesterol de lipoproteïna d'alta densitat (HDL-C), augment del colesterol de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL-C) i l'augment de les proporcions de C-total / HDL-C i LDL -C / HDL-C el que suposa un major risc de cardiopatia coronària. A més pel seu efecte pro-oxidant també existeix sospita i cert grau d'evidència de vincle amb el desenvolupament de malalties com el càncer. A causa, en part, del nivell cada vegada més sòlid d'evidència en contra de l'ús dels greixos trans en l'elaboració de productes elaborats per al consum humà, i, en part, a la pressió ciutadana exercida des de diverses organitzacions no governamentals, el 2013 la FDA va anunciar una determinació preliminar per reavaluar la conveniència de continuar considerant els àcids grassos parcialment hidrogenats com aliments "Generalment Reconeguts com a Segurs" (GRAS).
Després de l'anàlisi de l'última evidència científica disponible i de tenir en consideració les conclusions de grups qualificats d'experts científics internacionals, dels quals es deriva una manca de consens respecte al fet que els olis parcialment hidrogenats siguin segurs per al seu ús en la preparació d'aliments, i després de l'etapa de consulta pública en què totes les parts interessades han pogut fer les seves aportacions, la FDA acaba de fer pública una determinació final en què deixa de considerar aquests greixos com a pertanyents al grup GRAS i al dels additius alimentaris autoritzats, i en conseqüència deixa d'estar permès la seva utilització en la indústria dedicada a l'alimentació humana. Aquesta determinació estableix un termini de 3 anys (fins a juliol de 2018) com a període d'adaptació al compliment d'aquesta norma, que es considera suficient tenint en compte que des del 2006, any en què es va establir l'obligatorietat de mostrar el contingut de greixos trans en l'etiquetatge dels productes, les estadístiques indiquen que el consum d'aquest tipus de greixos entre el públic no ha deixat de baixar, i molts dels agents implicats en la producció d'aliments elaborats ja han començat a adaptar els seus processos de producció a gran escala. Segons els Centres Per al Control de Malalties dels EUA, aquesta mesura pot ajudar a prevenir entre 10.000-20.000 atacs de cor i entre 3000-7000 morts per malalties coronàries cada any.
A Europa, i malgrat que la Comissió Europea té en curs la realització d'un informe referent a l'ús alimentari dels greixos trans, la realitat és que el reglament vigent que determina les normes a què ha d'obeir l'etiquetatge dels productes alimentaris en els països de la unió no obliga si més no a informar de la presència d'aquest tipus de components. A excepció d'alguns països (Dinamarca, Islàndia, Suïssa, Àustria), que ja han adequat la seva reglamentació interna limitant a no més d'un 3% la quantitat de greixos trans presents en els productes alimentaris manufacturats, la norma general europea segueix sent extremadament laxa i encara es poden vendre legalment en els nostres comerços productes amb fins a un 60% de greixos trans.